18 d'abril de 2023
Membres i persones pròximes a
seguint l'itinerari descrit en el llibre "UNA VERITAT DIFÍCIL" Walter Benjamin a Portbou;
crònica d'una ferida mal curada
La tarda vespre del vint-i-cinc de setembre de 1940, Benjamin va arribar a Portbou. La seva estada al poble només va durar vint-i-sis hores, suficients per reescriure la història d’aquesta frontera.
Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina. Santi Vancells ho té clar, ens ho argumenta des de l'experiència mèdica i hi reflexiona amb profunditat en aquest còctel d'història, crònica negra i novel·la psicològica. A més d'haver estat metge a Portbou durant quinze anys, l'autor va ser un dels impulsors del primer projecte de fundació catalana dedicada al filòsof. En aquella empresa va compartir esforços, entre d'altres, amb Dani Karavan, l'autor del Memorial, que té un paper molt important en aquest llibre. Un llibre que revisa la complicitat del franquisme en la persecució nazi, el trist paper d'espectadors que hi van tenir tants catalans i el relat que s'ha construït entorn de la mort de Benjamin a Portbou.
La teoria del suïcidi va deixar Benjamin sol davant la història i va permetre als seus botxins viure en la impunitat més absoluta, sense experimentar cap mena de neguit ni penediment. A Portbou, Benjamin no va claudicar ni va pidolar clemència, no va renunciar als seus principis ni es va arrossegar davant la policia.
“Una Veritat Difícil”, és el fruit d’un llarg viatge. En el seu recorregut es creuen tres històries: la de Walter Benjamin, la de Portbou i la de Dani Karavan. Les tres clouen el cercle d’una ferida mal curada.
Com va afirmar Antoni Pous, el primer traductor de W. Benjamin al català, Benjamin no serà mai un dels nostres. No hi haurà una experiència comuna que reconegui i dignifiqui la seva memòria. Les seves restes reposen a l fossa comuna del cementiri de Portbou, honorant als éssers anònims que moren cada dia a les fronteres de la injustícia.
Karavan ho va saber interpretar: el Memorial transmet molt més del que diu. Ell és el responsable de mantenir viva la flama i la llum d’aquesta història.
Al llarg dels anys he compartit i conegut aquesta història amb persones que han vingut a Portbou a conèixer Benjamin. Moltes hi han passat de manera anònima, altres han volgut compartir la seva experiència.
Recordo a Edmunt Wizisla, director de l’arxiu W. Benjamin a Berlín, el dia que va tenir a les mans el certificat original de la defunció de Benjamin. També a Lisa Fittko, quan va visitar per primera vegada Portbou, amb motiu de la inauguració del Memorial Passatges. Sens dubte que en les ocasions que la neta de Benjamin, Chantal Benjamin, ha estat a Portbou ha copsat la proximitat i la força del Monument.
Portbou és el gran museu de la història. Un museu obert, sense vitrines ni barreres, sense intèrprets, ni guardes de seguretat, sense cues ni cites prèvies. Un immens museu obert a l’aire lliure, construït amb el soroll del mar, del vent i dels trens, exposat sota la llum diàfana de la sinceritat i la humilitat. Un museu que facilita el diàleg íntim entre tu i allò que cerques: La memòria de la història explicada de tu a tu en primera persona.
Arribar a dalt al coll de Rumpisa és arribar a la llum. L’esforç ha estat inaudit, inconcebible. Com és possible que un home esgotat i malalt hagi pogut arribar al Pla de Ras?
Lisa es retira, no pot continuar avançant. Amb un deix d’enyorança inicia el camí de retorn cap a Banyuls. Han aconseguit traspassar la frontera i ara estan salvats. Salvats?
La inclinació natural de la mirada fa que confonguin les cases de Llançà amb Portbou. S’equivoquen i han de tornar enrere. És possible que no hi hagi un camí que els porti a Portbou?
El desassossec és enorme, perduts en la muntanya cerquen una sortida. El descens serà feixuc, llarguíssim. A Portbou l’àngel de la història no podrà desplegar les seves ales ni continuar el seu vol.
En memòria de Walter Benjamin i de la travessa amb EUSKAL PIRINEOAK ASKATASUN BIDEAK KULTUR ELKARTEA/ ASOCIACIÓN CULTURAL PIRINEO VASCO CAMINOS DE LIBERTAD, els dies 25 i 26 de setembre a Portbou.
Benjamin lluita per construir un món més just. Una labor ímprobe i no obstant imprescindible. El seu pensament transcendeix i se situa a l’alçada d’aquells que són capaços d’elevar-se i superar el bipedisme que ens iguala amb la resta d’ animals i ens manté fixos a terra. La transfiguració és un moviment quàntic que repara i redimeix la nostra expulsió del Paradís, la pèrdua de la divinitat, l’abandonament del sagrat i restitueix i reintegra les parts separades en el tot.
Aquesta transfiguració és l’objectiu final de tot ésser humà, superar-se, elevar-se. Com en la paràbola del fill pròdig, el qui torna, el qui es renova i el qui s’enlaira, no és el mateix que va marxar; de la mateixa manera que el pare, la mare o el món que trobarà no és el que va deixar.
La sincronia de la vida es manifesta en la integració dels oposats, en un moviment valvular que rememora a nivell còsmic la sístole i la diàstole. Un cor immens capaç de fer fluir l’esperit que és l’oxigen de la vida en cada una de les cèl·lules del nostre cos.
Benjamin lucha por construir un mundo más justo. Un Trabajo ímprobo y sin embargo imprescindible. Su pensamiento trasciende y se sitúa a la altura de aquellos que son capaces de elevarse y superar el bipedismo que nos iguala con el resto de animales y nos mantiene fijos en el suelo. La transfiguración es un movimiento cuántico que repara y redime nuestra expulsión del Paraíso, la pérdida de la divinidad, el abandono del sagrado y restituye y reintegra las partes separadas en el todo.
Esta transfiguración es el objetivo final de todo ser humano, superarse, elevarse. Como en la parábola del hijo pródigo, el que vuelve, el que se renueva y el que despega, no es lo mismo que se marchó; al igual que el padre, la madre o el mundo que encontrará no es lo que dejó.
La sincronía de la vida se manifiesta en la integración de los opuestos, en un movimiento valvular que rememora a nivel cósmico la sístole y la diástole. Un corazón inmenso capaz de hacer fluir el espíritu que es el oxígeno de la vida en cada una de las células de nuestro cuerpo.
Benjamin fights to build a more just world. An unspeakable work and yet essential. His thought transcends and he stands at the height of those who are capable of rising and overcoming bipedalism that equates us with other animals and keeps us fixed on the ground. Transfiguration is a quantum movement that repairs and redeems our expulsion from Paradise, the loss of divinity, the abandonment of the sacred, and restores and reintegrates the separated parts into the whole.
This transfiguration is the ultimate goal of every human being, to overcome, to rise. As in the parable of the prodigal son, the one who returns, the one who is renewed and the one who takes off, is not the same as the one who left; just like father, mother or the world that he will find he is not what he left.
The synchronicity of life is manifested in the integration of opposites, in a valve movement that recalls systole and diastole on a cosmic level. An immense heart capable of making the spirit that is the oxygen of life flow in each of the cells of our body.